Dies que hauries d’estar content i no ho estàs...
Res és tan clar com sembla i alguna ombra espera enfosquir el moment. És la
d’avui la victòria d’una batalla a una llarga guerra de desgast. Sempre he
pensat que tant fa el resultat global de la guerra a la que et trobes inmers,
si ha cadascuna de les batalles que l’han format ho has donat tot. I quan dic
“donar tot”, vull dir a donar-ho absolutament tot de tu. Jo ho faig, i abans
mort lluitant que rendir-me. Ara mateix prou llarg i neguitòs ha sigut el camí
com per plantejar-me abandonar a aquestes alçades. De totes formes, hi ha
moments en que les forces minven, i t’ho planteges seriosament. En aquests
moments acostumo a recordar dues coses: la primera, és que encara que tu siguis
un dels protagonistes d’aquesta història, no ho fas per tu, sino per les
conseqüències que el resultat tindrà al teu voltant. No ets més que un exemple
de fermesa i de principis, i això sempre pot ajudar algú. Sempre endavant,
sempre lluitant i sempre éssent fidel a un mateix. La segona cosa que recordo
és un escrit que va fer la meva petita princessa ja fa temps: “Treballar dóna
força; rendir-se, dolor”. I aquestes són les petites empentes que a un li fan
falta quan les forces semblen voler marxar.
I recordar sempre que si lluites pots perdre, però si no lluites estàs
perdut. I jo sóc dels que donat el cas prefereix ser un detorrat però amb la
dignitat intacte.
© TOni CerVera, 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario