Fa dies, molts, que provo de, primer, trobar les paraules i, després, ordenar-les de forma que prenguin sentit pel que voldria dir. Que no són poques coses. I ni trobo les paraules per expressar-me ni puc materialitzar a la llibreta els pensaments que van i venen sense descans. Ara mateix només puc sentir. Però sentir d’una forma que no podia haver imaginat. I sentir és genial.
D’una banda s’ha, quasi, fini quitat el calvari laboral a que feia tant de temps estava sotmès. Dic quasi, per que aquestes coses no s’acaben del tot fins que passa un cert temps. Però si és ben cert que el gruix del conflicte, aquell maleït conflicte que sense voler em vaig trobar, o millor dit, em van arrossegar, s’ha acabat per fi. Si, ja no tinc relació laboral amb aquells dels que diria moltes coses, cap ni una de bona, però me les estalvio per que no es mereixen el més mínim record. És una tranquil•litat sobtada a la que, encara que en tingués moltíssimes ganes, em costa acostumar-m’hi. Ni molt menys he aconseguit el resultat que esperava, que no era més que el reconeixement judicial d’una conducta, d’un i d’uns quants, que no hauria de quedar impune. Cosa que no passarà per que on hi ha amiguets per tot els estaments, no hi ha justícia. Tant me fa. La vida és un bumerang i hom recull el fruit de les seves accions tard o d’hora. Això si, he arribat molt més lluny del que molts podien imaginar; i el més important, sempre he sigut fidel als meus principis. Tot té un preu, és clar, i en aquest cas salut i un temps difícilment recuperable. Però he de pensar positivament malgrat tot, i puc afirmar que ha sigut una inversió d’aprenentatge i de creixement. I això a la balança de la nostra experiència vital pesa molt més del que pensem i del valor que li donem a primeres.
Molts del que em coneixeu sabeu d’aquesta història, i és de justícia que conegueu el desenllaç.
Ara ja puc dir: bon vent i barca nova!
D’altra banda, fruit d’un seguit de casualitats i sense acabar-m’ho de creure encara, una persona ha arribat a la meva vida. Quan hi penso em faig creus. Tant de temps imaginant i escrivint sobre aquest tema i, de cop, et trobes que ho estàs vivint i ets incapaç d’expressar el que sents i molt menys escriure com a vegades fas. Només sé que ha arribat com un huracà. M’ha desmuntat tot el que havia construït al meu voltant. M’ha abraçat l’ànima com ningú, i dic ningú, ho havia fet fins ara. Em fa sentir com no sabia que em podia sentir. Amb ella puc ser jo sense complexes. Si, tot ha canviat. Si, sóc feliç i molt.
Només sé que en un molt curt període de temps la vida m’ha fet un gir de 180º.
La sensació és meravellosa.
Tot just acaba una història i en comença una altra. Que per molt duri.
© TOni CerVera, 2015
