Cada matí és especial...

Despertador. Obrir els ulls. Estirar-se. Tornar-los a obrir. Para de nou aquest soroll. Destapar-se. Buscar escalfor. Avui no hi és. Quina son. Quina mandra. Alegrar-se. Un nou dia. Un altre oportunitat. Un altre començar. O continuar. Avui és segur. Avui és present. Demà potser no. Aixecar-se. Un mirall. Quina cara. Aigua. Més aigua. Ara ja em veig. Un cafè. Ara si em desperto. Una mica de fum. Començar a omplir els pulmons. No m’agrada. Només és dependència. A vegades plaer. Altres avorriment. Menjar. Estomac ple. Dutxa. Aigua bullint. Aigua freda. Despertar de cop. Mirall de nou. Millor cara. Em faig gran. Cuidar-se. Ho haig de fer. Roba. Més fum. Dents. Sortir. Tancar la porta. Carrer. Aire. Rutina. Treball. Dinar. Més treball. Mateixes cares. Mateixa rutina. Trencar-la. D’això es tracta. Sempre es pot fer. Potser durant un segon. O més. Uns minuts. Unes hores. S’ha de trencar. Fa els dies diferents. Els fa interessants. Amics. Rialles. Beure. Poc. Moderant. Només de tant en tant. Així es dia es fa curt. Molt curt. Cap a casa. Cau la nit. S’encenen les estrelles. S’apaga el blau. La lluna brilla. Juga a amagar-se. Algun núvol l’abraça. M’encanta. Un bany. Relaxat. Un sopar. Lleuger. Fer fum. Absort mirant amunt. Estona al cibermòn. A descansar. El llit està fred. Com ahir. Però estic ample. Un dia quasi perfecte. Només han faltat aquells ulls. Bona nit. Ara toca somiar. Els somnis són per mi. Només per mi.

Cada nit morim. Cada matí naixem. Sempre. Els dies passen. No tornen. Aprofita’ls. No es repeteixen. Són únics. Com tu. Com jo.

Demà més.

Sant Jordi 09

Tu no ho saps amor, però aquesta nit

he dormit amb tu a anys llum de distància,

entre els teus braços, fonent-me amb el teu cos

i respirant del teu alè.

No, no ho saps; però anit com un intrús

pels teus somnis vaig passejar,

mentre tu dormies, mentre tu somiaves,

jo em perdia pels teus pensaments.

He canviat el teu llençol per la meua pell,

he begut de teua boca per calmar meua sed,

he besat els teus llavis per apagar meu foc,

he respirat el teu cos per embriagar-me de la teua olor.

I borratxo de tu, entre els meus llençols,

he dibuixat en el buit el teu cos,

he resseguit la teua nua silueta i

m’he perdut al fons del teus ulls.

No, no ho saps amor, però ets tu

qui fa de meua bogeria la meua vida,

ets tu qui omple el buit del dia a dia,

ets tu qui bombeja la sang del meu cos.

...

Avui imaginaré la teua mà agafant la meua,

entre paradetes, llibres i roses.

Avui tancaré de nou els ulls

i sentiré el gust dels teus llavis.

I com cada dia, tornaré a somiar;

a somiar que dormo abraçat a tu,

a somiar que noto la teua escalfor,

a somiar que no ja no necessito somiar.

Jtm.