Poques vegades poso música en aquest blog, o millor dit em sembla que mai n'he posat. Però avui em ve molt de gust, i és que és setmana Supersubmarina.
Avui és un d'aquells dies extranys de collons. I ha començat extrany abans de despertar-me. Un dilluns molt i molt dilluns. També és un d'aquells dies que no vull entendre res i ho entenc tot encara que no ho sembli. Així és la vida Carlota, deia aquell llibre que llegía a la pre-adolescència.
Tornem a maquillar-nos de gala, ens col·loquem les plomes més espatarrants i fem sonar els tambors que anuncien una altra batalla.
Vamos que son pocos y cobardes. Y nosotros ilusos pero soñadores.
© TOni CerVera, 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario