El món al que vivim és el món del consumisme. Un consumisme ferotge i malaltís. Tot se val. Tot es compra. Tot es consumeix. Tot s’avorreix. Tot es llença. Tot manca. Tot produeix buits. Consumim molt més del que realment necessitem. Ens hem deixat programar per així fer-ho. I hem deixat de decidir per nosaltres mateixos i deixem que ens marquin les pautes del que consumim.
Vam començar amb objectes de tot tipus. Coses que ni tan sols sabíem que existien; però les necessitem. El problema és que ara també consumim persones. I fem exactament el mateix que amb els objectes: totes valen, totes es consumeixen, totes s’avorreixen, totes es llencen, totes manquen, totes produeixen buits. I són tan fàcils de trobar com els objectes en una botiga. Ara tenim botigues de persones a temps real i online. Els smartphones i les seves app’s. Hem d’omplir buits que no tenim. Hem de satisfer necessitats que no tenim. Hem de consumir compulsivament. Les consumim sense pietat i sense pensar en res més; només pel fet de consumir-les. Persones d’un sol ús, de dos o de tres. Quan ens sentim sols, les consumim. Quan notem el llit fred, les consumim. Quan no sabem perquè, les consumim.
Potser hem deixat de ser el que érem fa temps i ara només som un producte més del consumisme, fets per consumir i per consumir-nos.
© TOni CerVera, 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario