Com cada 31 de desembre toca fer balanç del viscut el darrer any. Jo, més que en el darrer any, penso en els darrers anys de la meva vida. Han sigut uns anys exageradament moguts a molts nivells. Han sigut durs, molt durs; i llargs, molt llargs. Quan hi penso, ni em reconec moltes vegades i em faig creus d’haver aguantat tot el que he aguantat. Però aquí estem, ‘quasi’ sencer i a portes del 2016. El 2015 ha servit per tancar definitivament una porta que no havia manera de tancar. Si, parlo de feina i acabo l’any desvinculat de l’empresa a la que havia estat vinculat els darrers 18 anys. Amb els temps que corren això pot semblar una mala passada, però us asseguro que és el millor que em podria haver passat laboralment parlant. Només fa uns mesos d’aquest fet i he guanyat salut, il•lusió i molta pau. Enrere queden companys i amics que s’han diluït poc a poc amb el temps, anècdotes, riures i mil històries compartides. D’altres continuaran a la meva vida per que no eren només companys de feina, sinó que eren i són part d’altres vivències a nivell personal. Ja sabeu qui sou, i no us cal que us ho recordi. He après també moltíssim durant tots aquests anys i he crescut professionalment en un entorn de favoritismes, llepaculs, incompetents i amiguets (ja sabeu com va això), i em sento realment agraït per les lliçons apreses. També he arribat a entendre el perquè hi ha tantes i tantes empreses que van com van avui en dia tot i tenir el potencial humà que tenen… però m’estalviaré qualsevol comentari al respecte. No s’ho valen i ja s’ho trobaran.
D’altra banda, i ja n’he parlat al respecte, l’últim quadrimestre ha aparegut algú a la meva vida que m’ha omplert d’il•lusió. Ha sigut i és un huracà que ho ha canviat tot. Encara em faig creus. La sensació és màgica com no ho havia viscut mai. Que per molt duri.
Agrair a les meves “peques” (com us arribo a estimar), als germans, la família i als amics (els de veritat) que sempre m’heu estat fent costat de forma incondicional. Agrair també a les persones que continueu sumant a la meva vida, i també agrair als que ja no hi sou i als que veu deixar de sumar, per suposat. Agrair a tots aquells amb qui he compartit moments i amb els que he pogut aprendre tantes i tantes coses. Demano també disculpes als que no us he fet tant de cas, però realment aquest any no he arribat a tot ni a tots de la forma que hagués volgut i no he pogut donar més del que he donat.
2015 ha sigut un bon any en termes generals, però el 2016 serà molt millor. Canvis, projectes, vivències i aventures ens esperen. I desitjo compartir molt més amb tots vosaltres.
Bon vent i barca nova (com m’agrada aquesta frase). Un cicle acaba, un altre comença.
Que tingueu una molt bona entrada d’any!!!
© TOni CerVera, 2015
