Una estació espaiosa, grisa i freda. Llistons de ferro forjat que donen
forma a un conjunt quasi infinit de vies que es creuen més enllà. Camins fets
per l’home per fer còmodes viatges. S’ha de dir que la comoditat d’aquests
trens és espectacular. Avui aquestes vies em portaran primer a Berna i després
a Basel, o Renens com diuen els germano-helvètics.
Des del pis de dalt del vagó hi ha una perspectiva ben diferent a la que
estic acostumat. I no és igual el paisatge a ran de via que aquí dalt. Un
paisatge borròs degut a la boirina del matí.
I de fons, el sol que es desperta del seu somni entre les muntanyes
nevades. Silenci i tranquilitat és el que transmet el vagó.
Res a veure amb com acabarà el viatge.
© TOni CerVera, 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario