domingo, 31 de enero de 2016

Fràgil. 30/01/2016


Fràgil.

No ho sembla però és fràgil. Fràgil com un castell fet de vidre. Trencadís. D'una bellesa transparent, imponent i magnetitzant; però fràgil. I no ho saps, però les teves paraules són un martell. Un martell contundent que colpeja sec. No te n'adones, però el teu martell destrossa aquest castell que et meravella. Sense voler.

Fràgil i forta. Si, també és forta. Molt més del que imagines. Ha aprés a recollir i col·locar els bocins del seu castell. Ha aprés a reconstruir les parets malmeses pels martells. Ha aprés a sobreviure al cop sord de les teves paraules. I dels altres. Ha aprés a enfortir la seva fragilitat.

A mi em va captivar. Molt abans que creuéssim les mirades. No és la bellesa que puc contemplar, que és innocent, imperfecta i natural. Fascinant és el que amaga el seu interior i poc a poc em mostra. Captivat, sorprès i enamorat. Com mai.

Mesura el teu martell de paraules. Omple't de goig dels moments compartits. Assaboreix el present que no sabies si era un futur.

Fràgil. Innocent. Forta. Transparent. Ferida. Viva. Preciosa. Delicada. Única. Màgica. Estimada.

Així és ella.


© TOni CerVera, 2016

martes, 19 de enero de 2016

Reflexions de nit. 10/02/2014.


Encara que hom sàpiga on vol anar i com anar-hi, és molt fàcil perdre el rumb, despistar-se i deixar-se captivar pels petits grans plaers que t’envolten.
I ella té raó el 90% de les vegades que em posa en preavís. Sempre em cuida, i jo la cuido. El problema és que per culpa del 10% de les vegades que no té raó, i sobretot per culpa meva, jo em perdo el 100% de les vegades. Aprenent que diem per excusar-nos.

(...)

Ja fa dies que està passant quelcom que no esperava. Al mateix temps però, també estan passant un grapat de coses que havien de passar i que en certa forma esperava impacient. Algunes d’aquestes havien de passar tard o d’hora. D’altres són el resultat d’un camí recorregut, llarg i feixuc. I d’altres que simplement passen per que estàs preparat per que passin. Tot succeeix per una raó, sempre; i et regala una lliçó, a vegades.

© TOni CerVera, 2016