Un cop entens la relativitat i l'efimeritat d'aquest món, comences a pendre consciencia sobre l'importancia i la no importancia de tot alló que és mesurable i de tot alló que no ho és, o almenys des d'un punt de vista empíric. T'adones que el temps és un dels més grans tresors del que disposes. T'adones que aquest temps és absolutament relatiu i que només en funció de l'acció amb que omples un espai temporal limitat determina la seva durada, o si més no, la percepció que tens sobre la durada, que en definitiva és el registre que es guardará a la teva memória.
La nostra existéncia transcorre en dos plànols ben diferenciats: un planol tangible i un altre intangible. El món tangible o dels sentits és limitat, perenne, relatiu i frágil. És el món que coneixem través del sentits. La percepció que tenim d'aquest món (encara que és un món absolut perque la materia és com és) és relativa i subjectiva. M'explico: 30°C de temperatura és un valor estandaritzat per una determinada quantitat de calor ambiental. L'interpretació o la sensació que reben dos subjectes és completament diferent en funció de la seva forma d'interpretar-la o de les circumstancies que l'envoltin en un moment determinat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario