I.
I torna a lliscar la ploma com fa tant de temps que no ho feia. Lliscant sobre un full perfectament estucat per la tinta de la ploma. I no era pas la ploma la que no volia lliscar, era la mà que no la volia agafar. La meua mà que no volia ser la sortida de tot el que molt endins s’anava acumulant. L’interior mana, i l’interior volia sentir fins al punt de no poder aguantar més la pressió que feia cap a fora. És la foscor que inspira. Això ho vaig llegir en algún lloc. Però també és la llum que il·lumina les idees la que ens dóna la força i l’energia i, sobretot, el coratge per poder vomitar tot allò que no ens atrevim a dir en veu alta. I aquí estic, un dia de juny que el sol ha escollit amagar-se rera els núvols, amb la meva ploma i un full en blanc.
II.
I mentre passen els minuts, aquells que no tornaràn mai més, estic assegut a la cadira que em va regalar, a la fresca d’aquesta tarda, a la terrassa de dalt. De fons, puc sentir una música que en directe sona molt millor. A l’horitzó la vista es perd entre la varietat de tons verds que em regalen els camps que envolten aquesta petita ciutat. Una ciutat que d’un temps ençà cada dia m’agrada més.
III.
Sentint l’aire acariciant-me la cara com si fossin teues mans. Així han passat les darreres hores… amb la vista perduda en algun punt entre el cel i la silueta que dibuixa l’horitzó. Un parell de cigars plens de verí s’han fet fum a la meua boca. Contemplo la terrassa i penso en el munt de projectes que tenia per ella. Projectes fets amb naips que l’aire s’emportà. Ara mateix és irrellevant que projectes passas no es fèssin realitat. Projectes nous invaeixen meus pensaments, pel que res que hagi quedat al passat importa ja.
De sobte hi ha quelcom que em trenca el moment d’escriure. Una molt bona notícia que m’alegra per moments. Fa una estona mals records o records dolorosos m’invaïen. Però l’aire que tan suaument bufa s’ha encarregat d’emportar-se’ls. El dia aviat començarà a caure. El Sol ja fa estona que s’ha amagat. La Lluna comença a ser ataronjadament màgica. I la nit aviat arribarà amb les seues estrelles i meus somnis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario