De nou a Lausanne. Una cité que vaig deixar enrera fa 16 mesos i a la que sabia trigaria a tornar.
Un viatge en bus de Pully a la plaça de Saint-François. Un trajecte no gaire llarg que em porta a una ciutat que haig de descobrir de nou. Lausanne és gris. Els edificis no tenen color. La boira que sempre hi ha sobre el llac en aquesta època fa que al sol li costi arribar a peu de carrer. L’arquitectura dels edificis em fascina. Carrers situats caòticament dins una teranyina d’elèctrics cables que guien els busos del transport urbà. Un transport car, però eficaç que et porta on vols. Moltes paraules en la llengua de castella arriben a les meves oïdes. Aquest detall reconforta pq et sents més acompanyat.
Les fisonomies són diferents. Altres tonalitats de pell han omplert la ciutat d’ençà la vaig conèixer per primer cop. Les fronteres van caure i hom pot entrar i sortir quan vol.
De nou passejant per un carrers que ja conec, però que em semblen completament diferents amb aquests ulls. Redescobrint llocs que ja havia fotografiat. Càmera en mà, no paro de captar l’essènsia dels racons que composen aquesta cité. Les mateixes fotos, però l’objectiu que porta la càmera sembla molt diferent. Porta un filtre que havia oblidat en algun lloc fa molt de temps. M’encanta aquest petita ciutat de barrejes.
Avui el dia és gèlid. El Sol no s’ha atrevit traspassar els núvols i unes poques bolves de neu s’encarreguen de congelar l’aire que recòrre els carrers que formen el centre. Pujades i baixades infinites com si d’una muntanya russa adoquinada es tractés.
Pausa per dinar i agafar forces. Olor a fondue i café m’envolta. Davant meu un finestral enorme on quedo bocabadat amb l’aparador de persones que van i vènen pel carrer. Jo quedo absort en tan peculair espectacle quotidiani. Rostros amb diferentes expressions. Capficats en els seus pensaments no imaginant que algú els observa. Em pregunto com deuen ser seues vides. És una pregunta que sempre em faig quan volto per alguna ciutat.
Ja amb les forces carregades surto del restaurant per seguir amb el passeig. Un passeig a la recerca d’algun petit café camí de la catedral. M’esperen les vistes més espectaculars de tota Lausanne. Friso per arribar a dalt i perdre la vista entre teulades i finestres mentre intento esbrinar on s’amaga l’horitzó rera la boira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario