La Tornada. 05/01/2011

El Viatge en Tren.

Després de l’últim viatge en tren en aquest país, de nou a l’estació de Lausanne. Aquell viatge va ser un adéu premeditat fins ves a saber quan. Aquest viatge és molt diferent.

Via 4. Un bitllet directe a l’aeroport. Un munt de records i sensacions esclaten a flor de pell. I un somriure que es dibuixa al rostre. Ara tot és diferent. Quan un és buit, quan a un no li queda res, quan no espera res... tot li suma. Aquest era el secret que no havia entés fins fa unes setmanes o un parell de mesos: No es pot fer brillar allò que no té llum, i allò que té llum es pot arribar a apagar.

Pau interior. Alta càrrega emocional. Moments viscuts i compartits que no tenen preu. I content d’estar; i content de no esperar res. Només disfrutar d’aquests moments que mai més tornaran.

Perque al final la vida és això: La Suma del Moments que es Viuen amb la màxima intensitat. C’est fantastique!

Waiting at GVA.

Més de dues hores per endavant; però ple de pau, de tranquilitat, recordant els bons i intensos moments viscuts i pensant en com ha de ser l’arribada del dia d’avui. Sense pensar en res més. Sense esperar res més. Encara que hi ha una part que ho vol TOT. Perque només quan estic amb ella ho sento així. Només llavors entenc la grandesa de la paraula TOT. Un TOT que engloba tantíssimes coses que es fa impossible entendre-ho per qui no ho hagi sentit mai; i molt més difícil explicar-ho amb paraules.

Perque no hi han paraules per expressar ni descriure la magnificència de l’infinit de les màximes sensacions i emocions.

Flying.

A punt d’aterrar de nou a la realitat de cada dia. Una realitat que és com és; però que fa uns mesos o unes setmanes era com era.

Constants canvis empenten aquesta realitat. Canvis provocats per un canvi d’actitut i aptitut vers tot el que m’envolta. Jo i només jo puc fer, i de fet, ho he fet: provocar un canvi en una realitat que pot semblar a priori invariable.

Però això no és del tot cert. Res és estàtic ni absolut. Tot és dinàmic, i és la dinàmica de la vida que fa que tot plegat rodi, es mogui, canvïi. I l’ingredient més important i el que més força té per produir canvis som nosaltres mateixos.

Per canviar una realitat que no t’agrada, comença per fer coses diferents. Si no vols que el dia a dia sigui com és, canvia d’hàbits, deixa de fer coses que fas i comença a fer altres de noves. No et tanquis a res. Sigues curiós. Elimina de ta vida aquelles coses i persones que et restin. Envolta’t només d’aquelles que sumin.

No esperis res; evitaràs decepcions. I redorda: a qui no espera res, tot li omple.

Mens sana in corpore sano. Començar a cuidar-se equilibra cos i en equilibrar un cos, la ment pesa molt menys.

Busca estones per tu mateix. No tinguis por a escoltar que et diu teu interior. Segurament serà molt dur, però és en funció del grau de coneixença que tinguem de naltres mateixos que podrem pendre mesures per canviar les coses.

Deixa el passat allà on està: al passat. Tot allò que ha passat, que hem fet o hem viscut no és fruit de la casualitat; és perque havia de passar. No hem de jutjar-nos, ni sentir-nos culpables per res. Tota experiència, sigui positiva o negativa, ens aporta quelcom en forma de lliçó que ens va moldejant poc a poc. L’experiència és un grau; i una sort. Només dependrà de naltres mateixos el voler aplicar d’ara en endavant el que hem aprés.

Estones de meditació, soledat i natura. Escoltar el silenci pot ser un dels moments més grans de coneixença personal.

Dóna tot el que puguis als demés i et serà recompensat d’una forma o altre. Recorda que la vida és un boomerang, i que tot, absolutament tot, un dia o altre torna.

Ara l’avió ja és a punt d’aterrar. Necessitaré uns dies per ordenar tot el que he acumulat aquests dies. Content. Molt.

C’est fini una estapa. Comença una nova vida.