22/09/10
Una caixa de cartró. Buida. Poc a poc s’omple de les restes d’uns records. Records que encara queden a casa. Sang freda. Mínims batecs possibles. Ment en blanc. Goig al recordar. Res més. Tan poques coses que signifiquen tant. O que significaven. No hi cap res més. Fora no queda res més. Trist per despertar així. Content pel que va ser. Agraït per com he canviat. Molt agraït.
Pesa molt menys del que significa.
Un punt i apart. Respirar. No esperar. Tornar a obrir els ulls per somiar. Perque sóc així. Perque m’encanta somiar. Perque un món sense somiadors no seria interessant.
Ara sóc més jo que mai.
M’encanta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario