Jo penso que les persones, com a éssers vius que som actuem mitjançant una barreja de condicionants que ens dóna tot alló que ens envolta. Entre aquests, com a animals que sóm hi han els actes reflexos; aquells que com a animals que som no podem controlar (el impulso animal), hi han altres que són simples reaccions químiques al nostre cos que ens fan actuar; aquests són dificilment controlables. També hi ha una sèrie de situacions determinades que ens fan actuar en un moment determinat. Ara bé, l'únic que ens diferencia de la resta d'animals és la capacitat (almenys teórica) que tenim per raonar; és a dir, per poder actuar sense deixar-nos portar per aquesta sèrie d'impulsos innats en tot ésser viu.
L'ésser humà com a animal que és, crec que en principi és innatament infidel. Som animals, pel que només una sèrie de reaccions químiques, o olors o situacions desperta en nosaltres alló que està dormit, però forma part de la nostra naturalesa. En l'altre pla, (emocional, mental, espiritual.....diga-li com vulguis) aquest tema és molt més complexe. La societat on vivim ens "ensenya" tot alló que està bé i tot alló que està malament; ens ensenya que podem fer i que no podem fer. Per mi aixó, inhibeix part de la nostra capacitat de raonament; i ens dificulta moltes vegades el poder pendre una decisió corrrecte.
Fideliat. En les relacions de parella, crec que se fidels significa controlar i anular tots aquests impulsos que innatament tenim a dins; fent que l'únic que ens estimuli sigui la persona que tenim al costat. En el pla físic, crec que aixó és relativament fàcil. Un cop davant de la temptació, el nostre cos es transforma, i comença a transformar-se en l'animal que som. Reaccions químiques i desig de plaer. Crec que controlar aquestes variables és inversament proporcional a les ganes que tinguem de fer-ho. En el pla emocional, aquesta fidelitat-infediltat és molt més complexe. Deia un filòsof que "tot el que feia l'ésser humà ve condicionat per un impuls sexual". El conscient pot ser relativament fàcil de controlar; però el subconscient no. Deixant de banda les directrius que ens marca la societat on vivim, al subconscient tenim marcada l'autèntica identitat. Tots el desitjos que tenim, totes les inquietuds, ...... Al conscient les podrem controlar; però al subconscient són lliures. Només si algú està completament absort per algu altre, crec que aquests queden anulades.
Crec que la majoria de nosaltres som ésser bipolars. Crec que tots tenim una part que sap que "correctament" vol; sap que és el que té i que és el que no vol perdre (fidelitat-parella). Però també crec, que hi ha una altre part a cadasqu de nosaltres; la part més animal. Aquesta s'ha de deixar lliure de tant en tant; però s'ha de saber controlar perque després el conscient (o remordiments) no ens passin factures.
...........
La definició d'infidelitat també és molt relativa. És enganyar? És mentir? És només sexual? És només fisica? És mental? Crec que, en definitiva, és traicionar una confiança que han depositat sobre tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario