Sant Jordi 09

Tu no ho saps amor, però aquesta nit

he dormit amb tu a anys llum de distància,

entre els teus braços, fonent-me amb el teu cos

i respirant del teu alè.

No, no ho saps; però anit com un intrús

pels teus somnis vaig passejar,

mentre tu dormies, mentre tu somiaves,

jo em perdia pels teus pensaments.

He canviat el teu llençol per la meua pell,

he begut de teua boca per calmar meua sed,

he besat els teus llavis per apagar meu foc,

he respirat el teu cos per embriagar-me de la teua olor.

I borratxo de tu, entre els meus llençols,

he dibuixat en el buit el teu cos,

he resseguit la teua nua silueta i

m’he perdut al fons del teus ulls.

No, no ho saps amor, però ets tu

qui fa de meua bogeria la meua vida,

ets tu qui omple el buit del dia a dia,

ets tu qui bombeja la sang del meu cos.

...

Avui imaginaré la teua mà agafant la meua,

entre paradetes, llibres i roses.

Avui tancaré de nou els ulls

i sentiré el gust dels teus llavis.

I com cada dia, tornaré a somiar;

a somiar que dormo abraçat a tu,

a somiar que noto la teua escalfor,

a somiar que no ja no necessito somiar.

Jtm.