Davant meu, un arbre despullat pel fred. Les seves branques volen jugar amb el cotó que arriba del cel. Avui és un dia gris. Fa fred. Al front, núvols jugant a abraçar aquells arbres que neixen de les blanques roques. Juguen a ser amants.
Això és el que m'agrada del meu treball. Quan ho necessito, només haig d'obrir la porta i sortir al carrer i llavors em trobo la tranquilitat de la natura. D'una natura verge. En silenci.
Avui m'agrada mirar al cel. Notar com aquestes gèlides gotes d'aigua rellisquen per la cara. Sentir com el fred apaga el foc interior.
Han estat uns dies de celebracions. Per alguns.
Per mí, han estat dies de molt pensar. Han estat dies de meditació. Han estat dies de tempesta. Però ja han passat.
El so de les gotes esclatant contra el terra em relaxa molt. Aquest xiuxiueig hem retorna el pensament cap endins, molt endins. (És incríble com es fonen aquestes minúscules gotetes. Insignificant una; armònica unió.). Deixant-me portar pels pensaments, els puc ordenar. Com diu una amiga (una bona amiga), això passa per obrir aquella porta que estava tancada des de feia molt de temps.
Poc a poc, la cigarreta es va consumint. Ho haig de deixar. Sento com jo també hem consumeixo amb cada calada. Hi ha masses coses a fer abans de tornar-me cendra.
Fa uns dies, la meva amiga; o confident, o còmplice, o, o, o no sé com dir-li; hem va dir que fes una llista de les coses que he fet, les que no he fet, les que m'agradaría fer i les que no hauría d'haver fet. Fa temps que tinc la llista al cap, però hem va demanar que la transcrivís sobre una fulla i me la mirés.
............................
La llista és ben simple. No hi ha absolutament res del que hagi fet en aquesta vida del que m'he n'apenedeixi o no hagi volgut fer. Hagi estat coses bones o dolentes, encertades o no; totes m'han aportat una mica més de sentit a la meva existència; totes m'han ensenyat alguna cosa. I aixó m'ha ajudat a crèixer interiorment. Del que si me'n penedeixo, és de no haver fet certes coses quan vaig poder o vaig tenir l'oportunitat de fer-les. Concretament dues coses:
............................
El pes del passat, el deixaré allà on ha d'estar, al passat. Només serà recordat i/o anyorat. El present és el que és i el que m'ha tocat viure. I el futur serà com vulgui que sigui, perque aquest dependrà de cadasqun dels passos que doni ara.
............................
El que m'agradaría aconseguir és que el dia que em mori, justament en aquell últim instant de vida, en que diuen et passa tota la teva vida per davant dels ulls; justament en aquell moment vull tenir la sensació d'haver fet tot el possible de trobar aquesta felicitat i pau interior. No vull pensar en aquell instant que passat per la vida sense fer res per provar-ho. Només vull aixó.
.............................
No hay comentarios:
Publicar un comentario