Hi han dies que un
té tantes coses a dir que no és capaç ni de començar.
Però s’ha de fer un
esforç de donar aquesta primera passa que tant costa. Res és més covard que
amagar-se rere excuses. Què pots perdre per afrontar quelcom? O més important
encara: Has pensat què pots guanyar?
Les pors es
superen. Les pors no perduren en el temps. I un cop cau una, com si d’un
castell de cartes es tractés, van caient una rera l’altre.
Ens han ensenyat a callar continuament, a no dir el que realment sentim i el que realment pensem, ens han fet oblidar que ens hem de moure per les emocions pels sentiments, com quan erem petits.
ResponderEliminarI si a tot això i sumem les pors, llavors formem una corassa dificil de trencar.
Ens impedim ser el que som, i en conseqüencia ser feliços.
Certament, tal i com dius, cal canviar aquests esquemes, i enderrocar les pors i els silencis, fent que es trenqui aquesta mena de capa que no ens deixa avançar.
Dinamitar, i tornar a construir.
ResponderEliminar