És quelcom que hem
d’aprendre per poder acceptar tot el que som, tot el que sentim i tot el que
vivim. En aquest món de bojos en el que ens ha tocat viure ens ensenyen a no
escoltar-nos. Ens ensenyen que escoltant només al nostre voltant en tindrem
prou. I això provoca que si es dóna el cas que trobem silenci, fugim d’aquest.
Ens adonem que en silenci ens escoltem a nosaltres mateixos, i això ens
espanta. No hi ha exercici més difícil que sentir que tenim a dir-nos a
nosaltres; i quasi mai ens agrada el que escoltem. Però com tot en aquesta
vida, és solsament qüestió de pràctica. No naixem ensenyats; encara que sí
naixem amb més aptituds que el nostre voltant s’encarrega d’adormir lentament.
Busca el teu racó.
Seu. Observa. Para atenció. Escolta. Pensa. No tinguis por. Allibera’t. Sent.
Jo tinc molts
racons; uns més tranquils que d’altres. Uns enmig de la natura i d’altres enmig
de la ciutat. Però tots ells compleixen la seva missió: estar amb mi mateix en
silenci.
No hay comentarios:
Publicar un comentario