És la màgia
d’aquesta ciutat; que vagis on vagis, amb una miqueta d’atenció sempre et deixa
sorprès. Avui ombra que refreda amb l’aire que corre, y sol que escalfa quan
t’acarona. Una inspiració que va i ve al Port Vell. No sempre es fa el que s’ha
fet avui. No sempre es pinta de color una olor. No sempre es sorprèn a qui no
coneixes. Però content, i molt, de no perdre la pistonada de les emocions i
saber aparcar tot raonament quan la lògica no pot entendre determinades
situacions.
Càmera en mà avui
no hi ha ull fotogràfic. Només hi han ulls per disfrutar sense més dels detalls
que envolten la passejada. Només hi han ulls per imaginar una expressió que no
puc veure.
El boli però, si
llisca per la llibreta a ritme de brisa marina; al lloc on la linia del port
separa ciutat de formigó, d’infinit mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario