Rambla del Raval. Sol que no escalfa a l’ombra d’un arbre. Terrasseta i cafè sense sucre. Cap dispers entre pensaments que van i venen. Al ben mig d’un huracà intern. Full en blanc i punta fina negre. Frenesí d’una ciutat que no s’atura mai. Tot just arrenca la Condal. I sents pau enmig d’aquest semi caos. Casualitats i causalitats. Visionar i fer-se realitat. Pas a pas ferm i, encara que a moments distret, segur de cap a on vas i on no et vols quedar.
Fa un temps que no saps d’on treus les forces; però encara et sobren. Aire fresc t’acarona, senyal que quelcom està succeint. Saps que el teu camí el fas tu i només tu. Ja no recorres part del que has transitat. Un preu relativament car, però ben pagat.
Tot passejant per carrerons desconeguts, res et sembla nou. Quan vas sense pressa, els detalls prenen protagonisme. Finestres, façanes, portes, racons... tot es magnifica. Detalls que construeixen records. Records que et transformen poc a poc. I saps com t’agrada perdre’t per llocs desconeguts a la descoberta de més detalls.
Avui he recordat la d’hores i hores que he passat recorrent llocs que no coneixia a ciutats de països quasi desconeguts. Acabo d’arribar a una placeta en forma de jardí amagat i emmarcat per edificis al mig del barri. Ebullició hormonal en un ambient universitari. Facultat de periodisme crec, plena de ments curioses i mal•leables. Combinació de tranquil•litat i converses sordes per tot arreu. Quasi un ambient equilibrat per algú que només observa. Recordes quan eres jove; encara que ara t’hi sentis les sensacions eren ben diferents. Recordes també que allà on vagis sempre fas visita als campus universitaris, abans que a museus i biblioteques. No saps perquè, però són uns llocs que se’t fan molt agradables. Potser és la barreja de normes, llibertat, innocència, ideals i coneixements que es respira. ‘La Massana’; a la sortida veig una placa amb el nom.
Jo també em passava hores al campus imaginant i projectant una vida que va resultar ser força diferent. No pitjor, que consti. Temps fugit. Vivències que no es repeteixen. Experiències que evolucionen l’ànima. El que llavors vas ser, ja no has tornat a ser. Ara ets una versió millorada; com el vi, el bon vi. Almenys així ho sento. Però la base va ser sempre aquella.
Seguim passejant.
© TOni CerVera, 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario