Viatge a Auschwitz...

No és brutícia. És una capa afegida al vagó. Més que pols pels incontables viatges, sembla que algú es preocupi en ambientar aquest tren per fer- nos re viure poc a poc un viatge de no retorn que van fer tantes i tantes ànimes al passat.

Ara les fotos són en blanc i negre; però no del tot. L'ambient s'ho mereix. Són d'un to sèpia que fan recordar aquelles il·lustracios dels llibres de text que ens feien estudiar d'infants...

M'encanta el traqueteix del vagó. Un moviment que es transmet al meu cos. Accentuat el fet que estic assegut al terra. Però esgarrifa imaginar totes aquelles ànimes que van fer aquests mateix viatge fa unes dècades; i que no en van fer més. Per un moment em sento com ells. Vull sentir-me com ells. El silenci. L'ambient. L'aire. Tot és com debia ser. Disfrutant d'un viatge sense retorn. Sentint-lo amb tots els sentits. Intentant imaginar que sentien. No crec que sigui possible disfrutar-lo. Vibracions. Olor a no net. No sabent que els esperava a l'última estació.

Soroll del tren lliscant sobre les vies. Les mateixes que portàven cap al sofriment i la mort.

Algú al meu costat parla en un altre llengua. És polac.
Escolto i imagino que els entenc. Són una parella. D'ulls plens de buit. M'encanta sentir-me com ara mateix. Amb mi. Amb ningú més que amb meus pensaments. Pensaments, un boli i una llibreta. Abocant i vomitant. Intentant transmetre emocions que em comencen a invair. Però m'està costant molt. Imaginar el lloc; imaginar la càrrega que es deu respirar m'esvera i no deixa que flueixi com ho faig de costum. Millor dit, com ho feia.


Imatges borroses pel moviment passen per la finestra. Puc veure-ho sense color. Puc veure com ho havia vist als llibres i a les pel·lícules. Quasi puc sentir viure allò que és inimaginable.
Sol però acompanyat. Intentar no semblar ausent; però a anys llum de distància. Amb el cap perdut en algun punt perdut de l'univers del meu cap. Amb el cor intentant no bategar. Bategar fa mal. Això he aprés aquests darrers anys. També he aprés que no tothom es mereix el teus batecs. Apendre a estar sol i a disfrutar-ho. M'encanta. Ara em rodegen persones d'aquí. Patiment, desesperació, derrota... és el que mostres les seves expressions. No veuen futur. El seu futur és el seu ara. Tots hauríem d'apendre d'ells. Però per millorar. Ells han tirat la tovallola.

Aviat arribarà el moment de començar el gran viatge. I fa temps que les ganes crèixen de forma exponencial. Experimentar. Patir. Improvitzar. Sobreviure. Un petit gran viatge per arribar a mi mateix. De nou.
He arribat.