Són els conte-enrera que ens fan reaccionar...

No és el plantejament innat amb el que venim al món. És una deformació dels nostres instints més bàsics que ens produeix l'entorn en que creixem. És quasi una negació de l'acte reflexe de sobreviure. Però es torna una imposoció acceptada de forma inconscient. La negació del nostre jo.

Racionalitzar, si; però potser no tant.

El fet de racionalitzar tal com ens han ensenyat a fer, no fa més que produir una reacció d'apatia vers els nostres propis "jo".
No deixem de ser nens amb el transcurs dels anys, sino que ho deixem de ser amb l'enterrament de l'autèntica percepció del nostre entorn que es produeix a mida que ens anem integrant a la societat com a individus socialment moldejats.
Ésers conformistes amb una programació a mida del fals equilibri social del que formem part.

Són ben pocs aquells que són capaços de prioritzar la seva individualitat sobre el col·lectiu. Són ben pocs aquells que des del respecte de la pseudoexistencialitat de molts, prefereixen simplement el fet de la seva autenticitat i les seves conseqüències. Perque el fet de no ser com la resta comporta conseqüències.
És irrisòriament pràctic evitar el desgast que suposa ser diferent. És por a sentir-se exclós del ramat. És pànic a ser un centre d'atenció. És terror a ser etiquetat com anormal. Però en realitat són només aquells individus que han acceptat la condició de ser diferents o únics al llarg dels temps els que han fet que les coses siguin diferents i que es produeixi una evolució.

És potser millor ser "un entre molts"? Aportant un gra predeterminat a la continuitat de l'engranatge format al nostre voltant? O potser és millor ser tal com ens marqui el compàs del nostre "jo"?
No és ni pitjor, ni és milor. És molt més simple. És l'única forma de viure en pau am bun mateix. No pots existir en totalitat si el teu interior presenta un enfrontament entre el que és i el que hauría de ser.

No posseïm la certesa que en la comunitat a la que pertaneym existeixin unes pautes de comportmanet absolutament correctes. Això suposa una negació, que no falta de respecte, vers la resta de perspectives del comportament social que tenen altres cultures. Només fixem-nos com a cada contrada l'importància de les relacions són molt i molt diferents.

Ser diferent? Si. Perquè? perque tots som diferents.

Alliberant-nos de les cadenes imposades per la nostra protectora societat descobrirem la grandesa de la singularitat i la riquesa de les diferents visions que podem compartir com a individus totalment diferents.

Un difícil repte al que jo us convido de bon grat descobrir. La vostra realitat descoberta per vosaltres mateixos. Un excitant viatge cap al vostre autèntic "jo".
Pensem que les relacions interpersonals i la vida en comunitat sería molt més interessant si tots nosaltres mostrèssim l'essència del nosaltres mateixos.

Jo no sóc diferent. Sóc simplement Jo.