El passadís és llarg. Sóc a una taula on tinc tota la perspectiva de la planta. Colors apagats. Grisos de diverses tonalitats. L'aire és fred. L'ambient és estèril. El temps s'ha congelat. Els segons passen lentament. Cada tic-tac del rellotge el separa una eternitat.
Esperant....
Pensant...
Intentant entendre el perquè. No trobo cap resposta. Perque no n'hi ha. La vida sempre ha estat injusta. Però s'ha de lluitar. Els guerrers nèixen per lluitar. Som guerrers.
Ara s'ho ha de creure. Les derrotes fan ferides. Les ferides fan mal. Algunes més que d'altres. Masses cicatrius a l'ànima que recorden que hem viscut. I sobretot, com hem sobreviscut.
...
Abatut. Derrotat. Trist. Enfadat. Enrabiat. Desil·lusionat... tot això i més. Però hi ha una esperança. Una esperança és una possibilitat. Hi ha qui no té cap altra possibilitat.
Intentant pensar en positiu.
Silenci de nou.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hi ha resposta, i la vida no és injusta, és com és, és vida.....
ResponderEliminarconmous,transmets,però no oblidis que la pluja seguirà caient i el sol donarà escalfor, no perdis la confiança, tú pots!!!.XXXXX
A ningú ens agrada aquell ambient fred, blancs, buits, angoixadors que tenen els hospitals, i menys encara quan tenim algú que està patint... Ens sentim indefensos, ineptes, inquiets, ridículs, desadaptats... i no sabem què és el que hem de fer... simplement perquè ningú ens ho ha dit, simplement perquè no ens agrada aquella situació, perquè ens angoixa el no poder controlar nosaltres com volem que siguin les coses. Però, què cal fer? caiem al terra i acabem amb el poc que ens queda? tanquem els ulls i ens oblidem de tot el que ens envolta, plorem fins ofegar-nos en les nostres pròpies llàgrimes, o li donem voltes i més voltes fins que aconseguim perdre la nostra compostura i el nostre sentit?
ResponderEliminarAlgú em va dir una vegada, "no perdis l'esperança, no està tot perdut". Per tant, hem de confiar en que les coses aniran com han d'anar. Si van bé, perfecte! ho podrem celebrar; però si van malament, haurem de ser forts i continuar lluitant; no perquè siguem guerrers, no perquè siguem lluitadors, sinó perquè som persones que mereixem viure i ser feliços, i per això, únicament, cal ser forts, i no deixar-nos enfonsar per les impertinences i pels cops que ens dóna la vida o les persones que ens envolten! Tenim moltes coses ha fer, moltes persones amb les que somriure, i moltes ànimes què conèixer.
Un petonàs guapo!