lunes, 27 de abril de 2009

Cada matí és especial...

Despertador. Obrir els ulls. Estirar-se. Tornar-los a obrir. Para de nou aquest soroll. Destapar-se. Buscar escalfor. Avui no hi és. Quina son. Quina mandra. Alegrar-se. Un nou dia. Un altre oportunitat. Un altre començar. O continuar. Avui és segur. Avui és present. Demà potser no. Aixecar-se. Un mirall. Quina cara. Aigua. Més aigua. Ara ja em veig. Un cafè. Ara si em desperto. Una mica de fum. Començar a omplir els pulmons. No m’agrada. Només és dependència. A vegades plaer. Altres avorriment. Menjar. Estomac ple. Dutxa. Aigua bullint. Aigua freda. Despertar de cop. Mirall de nou. Millor cara. Em faig gran. Cuidar-se. Ho haig de fer. Roba. Més fum. Dents. Sortir. Tancar la porta. Carrer. Aire. Rutina. Treball. Dinar. Més treball. Mateixes cares. Mateixa rutina. Trencar-la. D’això es tracta. Sempre es pot fer. Potser durant un segon. O més. Uns minuts. Unes hores. S’ha de trencar. Fa els dies diferents. Els fa interessants. Amics. Rialles. Beure. Poc. Moderant. Només de tant en tant. Així es dia es fa curt. Molt curt. Cap a casa. Cau la nit. S’encenen les estrelles. S’apaga el blau. La lluna brilla. Juga a amagar-se. Algun núvol l’abraça. M’encanta. Un bany. Relaxat. Un sopar. Lleuger. Fer fum. Absort mirant amunt. Estona al cibermòn. A descansar. El llit està fred. Com ahir. Però estic ample. Un dia quasi perfecte. Només han faltat aquells ulls. Bona nit. Ara toca somiar. Els somnis són per mi. Només per mi.

Cada nit morim. Cada matí naixem. Sempre. Els dies passen. No tornen. Aprofita’ls. No es repeteixen. Són únics. Com tu. Com jo.

Demà més.

1 comentario: