Fràgil.
No ho sembla però és fràgil. Fràgil com un castell fet de vidre. Trencadís. D'una bellesa transparent, imponent i magnetitzant; però fràgil. I no ho saps, però les teves paraules són un martell. Un martell contundent que colpeja sec. No te n'adones, però el teu martell destrossa aquest castell que et meravella. Sense voler.
Fràgil i forta. Si, també és forta. Molt més del que imagines. Ha aprés a recollir i col·locar els bocins del seu castell. Ha aprés a reconstruir les parets malmeses pels martells. Ha aprés a sobreviure al cop sord de les teves paraules. I dels altres. Ha aprés a enfortir la seva fragilitat.
A mi em va captivar. Molt abans que creuéssim les mirades. No és la bellesa que puc contemplar, que és innocent, imperfecta i natural. Fascinant és el que amaga el seu interior i poc a poc em mostra. Captivat, sorprès i enamorat. Com mai.
Mesura el teu martell de paraules. Omple't de goig dels moments compartits. Assaboreix el present que no sabies si era un futur.
Fràgil. Innocent. Forta. Transparent. Ferida. Viva. Preciosa. Delicada. Única. Màgica. Estimada.
Així és ella.
© TOni CerVera, 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario