Tinc una paret al despatx plena de retalls. Escrits, dibuixos, fotos, postals… de tot i força. Enganxat a un suro i a la paret. Sense ordre. Petits trocets de moments viscuts i que em transmeten quelcom d’especial. Sembla mentida que podem resumir una gran part de nosaltres mateixos fixant-nos en petits troços de paper.
D’entre tots aquests trocets hi ha una cosa que cada cop que alço el cap hi clavo la vista: una dedicatoria de la meva princesa.
I és que unes paraules dites amb el cor, sempre et donen una bona empenta. Passi el que passi. I són costums que hem perdut.
© TOni CerVera, 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario