Fer un cafè a l’ombra, amb gel i sense sucre mentre un suau airet t’acarona, és una d’aquelles coses que no té preu. Perdó, si que el te: 1’40 euros al ben mig del carrer Mallorca.
Algú em va dir fa temps: “Lluitant patiràs; però sense lluitar estàs mort.” I aquí em trobo escrivint una història quasi interminable, plena de batalles a diferents fronts. El desenllaç és proper; i espero que sigui dels de van menjar codornius. I si no ho és, tant fa. Haurà valgut l’esforç ser fidel a mi mateix.
Avui la lletra és afilada i compacta al full blanc.
Cadascú fa el seu treball. O s’ho pensen que el fan. N’hi ha però, que no tenen ni consciència ni remordiments alhora de fer el seu sense valorar en els danys col•laterals que indubtablement causen sense ni tan sols immutar-se.
Fumar en pipa és una d’aquelles coses que haig de fer un dia d’aquests. I aquest estiu tornarà a ser tan diferent com el de fa dos anys. I així farem que sigui.
(desordre d’idees)
Poesia on ets? Ja no ens trobem mai...
© TOni CerVera, 2014
