Efímer. 06/08/2014.

I sense esperar-ho, et creues amb algú que és capaç de crear com tu ho fas. No en forma ni en volum, per que tu quasi no ho fas; però si en dosis de creativitat. I és quan les hores passen volant, i la conversa es fa molt i molt curta. Tothom, o quasi, té quelcom que ensenyar-te, i a tu t’encanta aprendre. Però avui el que realment importa és que pots col•laborar i així t’ho han demanat.

Un banc de pedra al mig d’un parc es transforma en una sala de reunions d’allò més fructífera. Juxtaposicions d’idees i formes que aconsegueixen encaixar en perfecte equilibri. I fins i tot podria resultar! Només d’imaginar-t’ho és excitant. Al cap les idees bullen, van i vénen, prenen mil formes diferents i agafen una velocitat supersònica. Això promet, i molt.

Primerament una col·laboració en un petit projecte, i després un llarg camí per recórrer.

Efímer. A vegades tot plegat és tan efímer que no dóna temps ni a començar.

© TOni CerVera, 2016

Així va començar. 28/04/2016.

“Moments que passen tan de pressa que quasi ni els assaboreixes. En realitat saps que sí ho fas, però vols més, molt més. I ho fas tan intensament que sembla que no hi hagi un demà. I abans d’acabar vols que torni a començar. I abans de marxar ja vols tornar. Xerrar i xerrar. Mirar i mirar. Sentir i sentir. És genial, la veritat. Somiar despert, complicitat, afinitat, il•lusió... no es pot demanar gaire més. Exacte, la qüestió és aquesta: no demanar res i gaudir de tot. No pensar en demà, ni tampoc en ahir. Només pensar en ara; i desitjant que no tingui data de caducitat.

L’estrany és que se’t fa molt complicat trobar paraules per expressar el que sents. I mira que se’t dóna molt bé trobar les paraules adients quan s’escau. Però amb ella és diferent; i és que ella és diferent.”

Això ho escrivia tot just un mes després d’haver-la conegut. O millor dit, tot just un mes després de posar-li cara. Feia dos mesos que xerràvem pels descosits. Avui he retrobat aquest escrit en una d’aquelles llibretes que acostumo a perdre i m’ha fet gràcia, molta gràcia. Com pot ser de diferent una vida quan et creues amb algú com ella.

© TOni CerVera, 2016

Sky full of stars. 14/06/2014.

Sky full of the stars. Streets full of your shine.

Llevo días con la necesidad, casi enfermiza, de sentir poesía en mis venas. Por un motivo u otro, no hay forma de encontrar aquel flujo de palabras constantes y que tengan cierto contenido. Siempre fui muy ‘Lope’. Siempre fui muy espartano. Eso sí, sin reina ni reino. O eso creía yo. La verdad es que me he dado cuenta que mi reino soy yo y mi reina siempre está ahí. Aunque ahora sea más princesa que reina; y siempre sea así.

A cada paso que damos reestructuramos todo lo que habíamos construido. Aquello que en su momento creíamos inamovible. Demolemos para construir de nuevo. Arrasamos para volver a empezar; pero esta vez con experiencia. Así debe ser, y así lo tenemos que disfrutar. 

© TOni CerVera, 2016