M’has fet pensar i ho saps. T’he fet pensar i ho sé. No trobarem una resposta i ho sabem.
Tot i així és un bon exercici tornar a donar voltes a preguntes que ens fem de tant en tant. Ja ho fan això les persones com naltres, exercitar el coco pensant sobre els nostres propis pensaments. Ens formulem “la pregunta” de diverses maneres i des de diferents punts de vista. Tenim mil i una respostes que ens mig valen a la pregunta i que coneixem de sobres. I doncs? Perquè continuem fent-nos la mateixa pregunta? És ben fàcil: No volem trobar una resposta que ens convenci definitivament; sinó que volem viure la resposta que ja coneixem (o si més no, imaginem).
Causalitats que provoquen casualitats.
Si no passés per allà, com faig de tant en tant per matar el temps, no hagués trobat aquella direcció. Sense aquella direcció, no hagués xafardejat aquelles imatges. Sense xafardejar aquelles imatges no haguessis xafardejat les meves. Si no ho haguessis fet, no haguessis descobert allà on avoco tants pensaments. Si no haguessis llegit el que vas llegir, no t’hauries comunicat amb mi. Si no t’haguessis comunicat amb mi, no t’hagués llegit jo. I sense aquesta primera comunicació i sense llegir-nos, no haguéssim compartit aquest seguit de reflexions. I ja sabem que passa quan es comparteixen reflexions: que llegim entre línies, i això sí que ens agrada. Casualitats i causalitats, c’est la vie!
Reflexionant de nou.
Fa molt temps parlava sobre el mateix amb algú amb qui una gran amistat m’uneix. Feia poc que havíem vist plegats la pel•lícula Lope, i jo li vaig dir que pensava com ell: “ho volia TOT”. I clar, què és “tot”? Doncs tot és tot; així de simple. Tot es no conformar-se amb qualsevol o conformar-se amb aquells que saps que no t’omplen completament. Tot és intensitat, bogeria i passió, entre moltes altres coses. I quan parlem de “l’amour” (si, si, clar que estem parlant de l’amor, què us pensàveu?), tot és que et tremolin els genolls mirant algú. “– Au va, això és impossible! Mai es pot tenir tot” Em va dir. “- Doncs no deixaré de provar-ho.” Vaig contestar. I així fins el dia d’avui. Tossut, què hi farem ;)
Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;
no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho ofendido receloso;
huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño;
creer que el cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño,
esto es amor: quien lo probó lo sabe.
Lope de Vega
I jo afegeixo: si no és això, que no sigui res.
Ja tens la meva resposta.
© TOni CerVera, 2015
