Un altre cop a Gràcia. Un barri que m’encantava quan hi estudiava. Temps després però, em deixà d’agradar. Massificació, modernets i pèrdua de l’essència que havia conegut. Fa molt que no passejava pels seus carrers. Un ambient sempre peculiar que convida a observar pausadament. Allà, al carrer San Joaquim, vaig aprendre la tècnica fotogràfica. Una petita escola, un ambient familiar i un temps ben aprofitat. Un temps analògic llavors. Pensar, disparar i esperar; no com ara. Allà, també, vaig absorbir el tarannà del barri i de les seves gents. Els professors vivien allà mateix, a tocar de l’escola. Una parella d’argentins, adoptats pel barri i la ciutat, que sabien, i saben, transmetre la seva passió per la fotografia.
Avui he tornat a passejar, amb calma i sense pressa. Llibreta i càmera nova en mà. Observant i captant. M’he tornat a enamorar del lloc, ho reconec. He tornat a assaborir el plaer de no tenir pressa. He tornat a gaudir dels seus carrerons, de les seves places i de la seva gent de nou. No he trobat, però, una petita botiga de llibres de segona mà a la que acostumava a anar. Allà canviava novel•les de l’oest pel meu avi. Tot canvia i res és com era, però torna a tenir un cert encant.
Sempre és bo tornar on ja hem estat. El temps canvia la forma de mirar, i entendre, llocs que ja coneixem. Segurament no són els llocs que canvien del tot; som nosaltres que ja no som com érem.
© TOni CerVera, 2016
