I sense esperar-ho, et creues amb algú que és capaç de crear com tu ho fas. No en forma ni en volum, per que tu quasi no ho fas; però si en dosis de creativitat. I és quan les hores passen volant, i la conversa es fa molt i molt curta. Tothom, o quasi, té quelcom que ensenyar-te, i a tu t’encanta aprendre. Però avui el que realment importa és que pots col•laborar i així t’ho han demanat.
Un banc de pedra al mig d’un parc es transforma en una sala de reunions d’allò més fructífera. Juxtaposicions d’idees i formes que aconsegueixen encaixar en perfecte equilibri. I fins i tot podria resultar! Només d’imaginar-t’ho és excitant. Al cap les idees bullen, van i vénen, prenen mil formes diferents i agafen una velocitat supersònica. Això promet, i molt.
Primerament una col·laboració en un petit projecte, i després un llarg camí per recórrer.
Efímer. A vegades tot plegat és tan efímer que no dóna temps ni a començar.
© TOni CerVera, 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario